ESPOLI  FISCAL

Divendres, dia 16 de març, llegeixo al diari que el PSC nega l’espoli fiscal de Catalunya.

El càlcul fet per ERC des de fa anys, utilitza el sistema del flux monetari, (el que l’utilitzen la majoria de països perquè és clar i objectiu) i constata un dèficit fiscal del 7 i el 11,4% sobre el PIB anual[1].

Els socialistes hi contraposen un càlcul fet pel sistema d’aplicació del benefici, que els dona un dèficit del 0,4%. És a dir inexistent. No diuen, però, que aquest segon sistema no s’usa en països d’intencions netes, perquè obliga a fer una sèrie de correccions purament subjectives.

Com a exemple: l’estat espanyol considera que la construcció a Madrid del “Teatro Nacional”, és una inversió que beneficia a tot el territori de l’estat i, per tant, apliquen un percentatge a cada CCAA. En el sistema del flux monetari, és una infraestructura de la CA de Madrid, no només pel gaudi directe del teatre sinó per què promou l’ús de restaurants i hotels de la ciutat de Madrid.

Que l’estat es dediqui a robar-nos és vergonyós. Que li facin costat persones que viuen a Catalunya, ja és patètic, esperpèntic, propi d’una pel·lícula de Woody Allen.

I no els critico perquè no es preocupin per la seva butxaca, sinó perquè volen fer-nos creure que estimen Catalunya quan, el país que tenen al cor, és un altre.

M. Dolors Navarro i Sànchez

---

[1] Podeu consultar el llibre: L’Espoli Fiscal: una asfíxia premeditada. Autors: Jordi Pons (Professor d’economia aplicada) i Ramon Tremosa (professor de teoria econòmica). Editorial 3i4, Col. Euram. ISBN 84-7502-718-0                    .