Carta oberta al Sr. Duran i LLeida

Vostè sempre ha estat ben considerat a Madrid, la capital d’un país que només accepta els catalans si es rendeixen als dictats espanyols i no se’ls nota gaire on han nascut. De vegades diuen que “quieren mucho a Catalunya”, però haurien de dir que “quieren Catalunya” perquè, en realitat, de Catalunya només volen el territori i els diners; els catalans els fem nosa.

A casa nostra, el desig d’independència va guanyant pes. Queda clar que vostè no la vol, però la democràcia demana que, qui governa, qui vota i qui opina, no defensi les seves preferències i comoditats, sinó l’opció més justa, la millor per a la nació i les persones que hi viuen.

L’anhel de llibertat d’una nació és legítim. Catalunya deixarà la flota espanyola i fixarà el seu propi rumb. Seria desitjable que vostè, en aquests temps difícils que vivim, es preocupés de la governabilitat de Catalunya tant com li preocupava la d’Espanya, anys enrere. Li demano que dediqui a la seva nació, la mateixa consideració que ha dedicat a la dels altres; que busqui estar més ben considerat al seu país que al país veí. I dic ben considerat en general, no pels pocs poderosos que el busquen per interès personal, perquè mai no en tenen prou.

Gràcies per endavant, i molt bones Festes.

Ítaca, Poesia i praxi                    

Durant anys hem associat poèticament la independència amb Ítaca. Ha estat una errada conceptual. Cada país és una nau, i la independència consisteix, simplement, a prendre el govern de la pròpia nau i separar-se de la flota.

Així les paraules de Kavafis prenen sentit: quan la nau Catalunya s’alliberi de servituds i triï el seu rumb, emprendrem el viatge cap a Ítaca. Llavors sí que podrem dir, sincerament, que el camí ha de ser ben llarg, ple d’aventures, ple de coneixença. I, si aquest futur, en algun moment, no és tan ric i brillant com esperàvem, no creurem que Ítaca ens ha enganyat, perquè en haurem fet prou savis, com a poble, per saber què volen dir les Ítaques.

Hem de pregar que el camí sigui llarg, però no hem de romancejar mentre fem els preparatius. Hem de ser molt ràpids, no només per la situació econòmica del país, també perquè Espanya atacarà amb totes les eines que tingui a l’abast. Com més triguem a enllestir-ho tot, més temps els donem per organitzar una ofensiva i una altra. Mentre siguem dins d’Espanya estem a mercè de l’enemic. Aquesta és un guerra incruenta, però guerra, al capdavall, amb quinta columna i tot.

L’excés d’impaciència és l’avantsala de la rendició, però l’excés de calma és símptoma de feblesa, de poca convicció. Els temps que vivim ens permeten assolir la llibertat de la nació sense vessar sang (ni la nostra ni la d’altres), però no hi arribarem sense una voluntat inflexible.

Girem el timó i despleguem la vela. Ítaca espera mar enllà, darrera de la línia blava de l’horitzó.

CONTRAPOLÍTICA  DE  LA  POR

  (más abajo en castellano, por una vez)   

El tinent general retirat Pitarch, té un bloc on parla de Catalunya. Hi diu que la manifestació pacífica a favor de la independència de Catalunya (11-S), va ser perillosa i inoportuna, i en vaticina un “horrible resultat”. També adverteix que hi ha militars que inciten a saltar-se les lleis, com va passar el 23-F.

Agraeixo l’advertiment, però faria bé d’avisar els militars espanyols, que això ocasionaria problemes gravíssims a Espanya, i no només per la mala imatge internacional. Convé que els recordi que, per estar dins de la UE, cal ser un estat democràtic. Si l’exèrcit ataqués els ciutadans del seu propi estat, Espanya podria ser expulsada d’Europa de manera fulminant.

Llavors Catalunya quedaria automàticament legitimada per declarar-se independent sense més dilació, i seria reconeguda per la gran majoria dels estats de tot el món. Tret d’Espanya i Sèrvia, és clar.

El teniente general retirado Pitarch, tiene un blog donde habla de Cataluña. En él dice que la manifestación pacífica a favor de la independencia de Cataluña (11-S), fue peligrosa e inoportuna, y vaticina un “horrible resultado”. También advierte que hay militares que incitan a saltarse las leyes, como pasó el 23-F.

Agradezco la advertencia, pero haría bien en avisar a los militares españoles, que esto ocasionaría problemas gravísimos a España, y no sólo por la mala imagen internacional. Conviene que les recuerde que, para estar dentro de la UE, hay que ser un estado democrático. Si el ejército atacara los ciudadanos de su propio estado, España podría ser expulsada de Europa de manera fulminante.

Entonces Cataluña quedaría automáticamente legitimada para declararse independiente sin más dilación, y sería reconocida por la gran mayoría de los estados de todo el mundo. Excepto España y Servia, por supuesto.