PER DECRET
Rodríguez Zapatero, al capdavant del govern espanyol, aprofita el relaxament col·lectiu del mes d’agost per etzibar-nos a traició decrets-llei que modifiquen, per exemple, la despesa farmacèutica i l’Impost de Societats. Per als no iniciats: Societats, IRPF (Renda) i IVA són els impostos que ens afecten de manera més directa.
DEMOCRÀCIA
El decret-llei és una eina que té l’executiu, però usar-lo per reformar aspectes essencials de l'economia i, a més, en època de vacances del Congrés dels Diputats, no és bo per al país. Esquivar el control dels mecanismes parlamentaris ja seria prou greu per si mateix perquè:
1 – Estableix un precedent indesitjable.
2 - Rebaixa la qualitat de la democràcia (no oblidem que els diputats han estat elegits directament pel poble; els ministres, en canvi, són triats a dit).
La qualitat de la democràcia a l’estat espanyol no és gran cosa, no podem passar per alt que l’executiu la rebaixi encara més.
ERROL FLYNN
En aquest cas resulta doblement inquietant la decisió de saltar-se qualsevol control; de negar-se, no ja a escoltar, sinó fins i tot a sentir opinions diferents i propostes de la oposició. Perque l’actual president d’Espanya no s’ha distingit precisament per la seva visió de futur ni per la seva comprensió de la crisi ni per la capacitat de guiar la nau pels mars tempestuosos. Clar i català: com a capità té més d’Errol Flynn (tot façana) que de Roger de Llúria.
ZP ha demostrat a bastament que no és cap llumbrera en la seva professió. Hauria de tenir almenys la humilitat i la noblesa de no anar de governant absolutista, fent i desfent al seu aire. Sobre tot en una democràcia.
