No vull pagar, ni em vull donar

La campanya #novullpagar va creixent. Malgrat la meva opinió en contra (vegeu l'escrit anterior), penso que, un cop iniciada, cal no retrocedir. Com acabarà, tot plegat?

Siguem realistes: Abertis no traurà els peatges, perquè una empresa ha de tenir ingressos. La Generalitat no té diners per rescatar les autopistes, i menys encara per mantenir-les en bon estat els propers anys, i l’estat espanyol no desmuntarà el seu preciós pressupost de retallades centrifugades.

Què podem aconseguir?

Potser soc somiatruites, però podríem posar una condició per aturar l’actual campanya: que s’anul·lin tots els pactes que atorguen a aquestes empreses el dret a cobrar milions dels nostres impostos, si els seus ingressos baixen. Amb això ja ens estalviaríem molts diners.

Als que teniu cotxe, un advertiment: Abertis pot reunir els impagats de cada persona i presentar demandes quan en tingui uns quants. Qualsevol jutge haurà de fallar a favor seu perquè, es una empresa que ofereix un servei i té dret a cobrar-lo. Després a cadascú li tocarà pagar el peatge, els interessos devengats i les costes del judici. Si no ho fa per iniciativa pròpia, poden embargar part del sou fins que ho pagui tot. Això seria legal.

Caldria que els participants siguin molts i poc reincidents, per no enganxar-se els dits.

I no oblidem que el monstre no és Abertis, sinó Espanya.