Debilitar el Procés

El llarg procés de negociació entre Junts pel Sí i CUP, ha provocat comentaris de tota mena.  Uns s’enfaden amb l’extrema esquerra, altres amb els convergents, alguns fins i tot critiquen que ERC mantingui el pacte que va signar per al 27-S (com si un acord com aquest admetés canvis d’opinió tot just en començar la feina) i una gran majoria opina que el retard en la elecció del president de Catalunya debilita el procés perquè molts perdran la il·lusió.

Puntualitzem. Hi ha quatre classes d’independentistes:

1.      Els independentistes de sempre, que fa dècades que mantenen la il·lusió d’una Catalunya independent. Alguns han mort de vells, tot esperant, i no han defallit mai.

2.      Els nous independentistes, que no hi havien pensat o ho descartaven per impossible i, ara que hi ha massa crítica per aconseguir-ho, han encès les atxes. No crec que s’arronsin per uns quants obstacles.

3.      Hi ha els independentistes de pa sucat amb oli. No són independentistes de debò, sinó gent que es deixa arrossegar per la dinàmica del moment, com fulles seques que dormen a terra, fins que el vent les arrossega en qualsevol direcció.

El procés pot patir entrebancs. Per exemple, que citin a declarar el senyor Mas per al judici del 3% i Madrid ho aprofiti per escampar arreu del món que el procés és una cortina de fum per ocultar la corrupció. Però ni això seria un contratemps insalvable.

Els únics que podem debilitar el procés som els ciutadans. La independència l’ha d’aconseguir la ciutadania en ple, els polítics només poden fer les gestions, els tràmits. Mentre nosaltres no defallim, mentre no canviem de rumb ni d’objectiu, el procés tindrà força.

Només cal:

1.    Que sapiguem que la independència és una fita puntual en la història d’una nació i que, quan arriba el moment, això ha de passar al davant de tot.

2.    Que no cedim en cap moment. No es tracta de fer manifestacions cada setmana, sinó de recordar on som, cap a on anem, i votar en conseqüència. Ben segur que tots els partits polítics procuraran actuar de manera que no perdin vots. Aquest és el mecanisme de control que ens atorga la democràcia.

Podem enfadar-nos, podem patir un moment de desànim. No hi fa res, si no permetem que s’instal·li com una actitud permanent.

Els propers mesos veurem qui és independentista de debò i qui és fullaraca que arrossega el vent.