Entre CUP i CDC

Mentre uns critiquen els polítics perquè “no es posen d’acord”, altres no volen Artur Mas i la resta blasmen de la intransigència de la CUP. Potser convenen algunes reflexions.

Als de la CUP - Posar condicions massa estrictes per davant del pacte per la independència, no té gaire sentit. La justícia social va fugir del món fa milers d’anys (així que els pobles es van fer sedentaris i va fer possible acumular riquesa). Cap revolució ha aconseguit acabar definitivament amb la tendència a que uns visquin com a reis i altres, amb sort, facin una vida d’estricta supervivència. El problema es un defecte inherent a la espècie humana que ara no entraré a detallar. Assolir la justícia social es un treball de Sísif i caldrà estar sempre amatent per no perdre el tram guanyat mentre ens esforcem per millorar. 

La independència, en canvi, s’aconsegueix en un termini relativament curt: fa tres anys que ens hi hem posat seriosament i som a la meitat del camí. Amb La independència no s’hi pot anar amb mitges tintes. O es vol o no es vol. Fins fa ben poc, per aconseguir-la, hauria calgut una guerra. Avui la podem aconseguir per la via pacífica. Puc suportat un parell d’anys més de govern de dretes (fins i tot amb la sospita del 3%), sempre que les persones que redactin la constitució catalana es triïn amb encert. És aquí on cal posar l’accent. La justícia social i la prosperitat del país no s’aconseguirà en dos o tres anys, la independència sí. I en una Catalunya lliure, serà més fàcil fer lleis justes. Com a mínim no ens les tombaran des de Madrid. Primer construïm la casa, després ja l’escombrarem.

A CDC  - Si us plau, llegiu també el paràgraf anterior i recordeu que els anhels de tota la nació, han de passar per davant dels interessos d’un partit. Comprenc que el senyor Mas vulgui dirigir personalment la resta del procés, sigui per prestigi personal o per interessos del partit, però els independentistes ja hem esperat massa temps que es mogués CIU (hi ha persones que han mort esperant la somniada independència de Catalunya). He de recordar als votants convergents que, bona part dels vots de Junts pel Sí, s’han recollit no per Mas, sinó malgrat ell. Al capdavall, tant al partit com al senyor Mas els convé més passar a la història com  els iniciadors del procés d’independència que com el traïdors o els talossos que s’ho van carregar tot per ambició partidista.

Algú haurà de cedir. Que no hagi de ser tot el poble català.