Una carta dels lectors al diari ARA de diumenge, 22-07-2012

Normalment les generalitzacions són injustes, sovint també són fruit d'una manca de criteri. En mig de tant de despropòsit, una sorpresa agradable:

TRES  CRISIS

                                                      

Catalunya pateix tres crisis. Una, la més nova, és la que ocupa tan sovint diaris i converses. Però abans ja n’arrossegàvem dues.

Per parlar amb precisió: carregàvem amb la crisi endèmica d’Espanya, que compartim pel sol fet de ser-hi, i l’espoli fiscal, el qual, tot solet, ja ens hauria acabat ensorrant un dia o altre. Catalunya és com una empresa que porta anys i panys fent donacions a les empreses del voltant; en lloc de fer les inversions que li assegurarien la viabilitat.

La crisi endèmica d’Espanya

Fa un temps vaig buscar informació al “Instituto Nacional de Estadística” i vaig trobar que Espanya, en els darrers deu o quinze anys, rarament ha baixat del 10% d’atur i que algun any havia arribat al 12%. Poc després vaig llegir al diari que, a EEUU, al President Obama, nomenat de feia uns mesos, la crisi li ocasionava un greu problema: un índex d’atur del 10%.

Un 10% d’atur és estar en crisi. Per tant, Espanya sempre ha estat en plena crisi, encara que actui com si no passés res, que és la manera de no sortir mai de la crisi.

Conclusió:

1.- Si no marxem d’Espanya, sempre estarem en crisi.

2.- Podem solucionar dues crisis amb una sola operació: la independència. Ens quedarà la crisi actual, però Catalunya pot superar una sola crisi.

3.- Quedar-nos a Espanya és molt mal negoci. Qualsevol ciutadà de Catalunya, fins i tot aquells a qui no els afecta que la nació catalana sigui esborrada del mapa, ha de voler la independència. Si no, és que (com diu una dita anglesa) no sap de quin cantó li cau la mantega al pa.

Esquerra Republicana de Catalunya fa anys i panys que adverteix de l’espoli fiscal i aposta per la independència. La majoria dels ciutadans, badaven: qui no se’n reia, es feia el sord. Trobo que ja és hora, de reconèixer que ERC tenia raó, que té raó. Trobo, amics conciutadans, que ha arribat l’hora de fer-li costat. La independència només es pot demanar de debó a les urnes. Sense això, la resta és fullaraca.