Mentre uns critiquen els polítics perquè “no es posen
d’acord”, altres no volen Artur Mas i la resta blasmen de la
intransigència de la CUP. Potser convenen algunes reflexions.
Als de la CUP - Posar condicions massa estrictes
per davant del pacte per la independència, no té gaire sentit. La justícia
social va fugir del món fa milers d’anys (així que els pobles es van fer sedentaris
i va fer possible acumular riquesa). Cap revolució ha aconseguit acabar definitivament amb la tendència a que uns visquin
com a reis i altres, amb sort, facin una vida d’estricta supervivència. El
problema es un defecte inherent a la espècie humana que ara no entraré a detallar.
Assolir la justícia social es un treball de Sísif i caldrà estar sempre amatent
per no perdre el tram guanyat mentre ens esforcem per millorar.
La independència, en canvi, s’aconsegueix en un termini
relativament curt: fa tres anys que ens hi hem posat seriosament i som a la
meitat del camí. Amb La independència no s’hi pot anar amb mitges tintes. O es
vol o no es vol. Fins fa ben poc, per aconseguir-la, hauria calgut una guerra. Avui la podem aconseguir per la via pacífica. Puc suportat
un parell d’anys més de govern de dretes (fins i tot amb la sospita del 3%),
sempre que les persones que redactin la constitució catalana es triïn amb
encert. És aquí on cal posar l’accent. La justícia social i la prosperitat del
país no s’aconseguirà en dos o tres anys, la independència sí. I en una
Catalunya lliure, serà més fàcil fer lleis justes. Com a mínim no ens les
tombaran des de Madrid. Primer construïm la casa, després ja l’escombrarem.
A CDC - Si us plau, llegiu també el paràgraf anterior i recordeu
que els anhels de tota la nació, han de passar per davant dels interessos d’un
partit. Comprenc que el senyor Mas vulgui dirigir personalment la resta del
procés, sigui per prestigi personal o per interessos del partit, però els
independentistes ja hem esperat massa temps que es mogués CIU (hi ha persones
que han mort esperant la somniada independència de Catalunya). He de recordar als
votants convergents que, bona part dels vots de Junts pel Sí, s’han recollit no
per Mas, sinó malgrat ell. Al capdavall, tant al partit com al senyor Mas els
convé més passar a la història com els iniciadors
del procés d’independència que com el traïdors o els talossos que s’ho van carregar
tot per ambició partidista.
Algú haurà de cedir. Que no hagi de ser tot el
poble català.