Si teniu un tresor,
colgueu-lo sota terra;
si un neix una il·lusió,
amagueu-la al racó
de les noses més belles,
perquè aquests són mals
temps.
Arrisquem bous i esquelles
per buscar un horitzó
que no sigui de fel,
de menyspreu i feblesa.
Recollim vells anhels;
perseguim un futur
de societat més justa,
lluny de la pell adusta
d’algun brau escorxat.
Mes, serem prou valents?
La nostra societat
serà prou generosa
per seguir aquest estel,
sense esperar una Terra
tota color de rosa?
Si us neix una il·lusió,
penseu que és un tresor!
Aprengueu a estimar-la,
brodeu-la d’esperança
i pengeu-la al balcó.
No ens negueu aquest país,
no ens negueu la nostra terra.
Aquí, els avantpassats,
patiren de fam i guerra
aquí plantaren el blat
i van fer néixer una llengua.
No ens negueu aquest país
que han cantat veus de poeta.
Mireu, que ens fa mal el cor
de tan delit que ens desperta,
mireu que fem el cor fort
per no mostrar la tristesa.
No ens negueu aquest país
--nostra pàtria de tants segles--,
per justícia i lleialtat,
sense cap juny ni setembre,
només perquè ens feu costat
com els amics se’l fan sempre.
No ens negueu aquest país,
Catalunya dolça i plena
de constància, de cançons,
de treball, joia i fermesa.
Ara que obrim horitzons,
acompanyeu-nos, veniu,
i anem junts vers la carena.
M. Dolors
Navarro – 30-10-2013
CANÇÓ DE NADAL
Versió tradicional Versió laica (vegeu notes explicatives al peu)
El vint-i-cinc de desembre. El vint-i-cinc de desembre.
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
El vint-i-cinc de desembre. El
vint-i-cinc de desembre.
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
Ha nascut un minyonet Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet, tot morenet, tot
morenet, (1)
fill de la verge Maria fill de Josep i Maria. (2)
És nat en una establia Diuen que és a l’establia. (3)
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
Allà dalt de la muntanya. Allà dalt de la muntanya.
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
Allà dalt de la muntanya. Allà dalt de la muntanya.
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
Si n’hi han uns pastorets Si n’hi ha uns pastorets (4)
abrigadets, abrigadets, abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra. amb la pell i la samarra.
Mengen ous i botifarra. Mengen ous i botifarra. (5)
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
Déu ens doni santes Festes
Que passem molt bones
Festes
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
Déu ens doni santes Festes Que passem molt bones Festes
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
Faci fred, faci calor Faci fred, faci calor
serà millor, serà millor, serà millor, serà millor,
de Jesús fer gran memòria no oblidar-nos mai dels pobres,
perquè ens vulgui dar la glòria si és que som
bones persones.
Fum, fum, fum! Fum, fum, fum!
NOTES A LA VERSIÓ LAICA
(1) Hi ha motius per acceptar que va
existir un jueu anomenat Jesús (Yeshua en versió original). Si era jueu, és
evident que no podia ser ros i blanquet.
(2) No sabem si la tradició oral va
canviar el nom dels personatges, però acceptem Josep i Maria com a pares.
(3) El “diuen” ens salva d’haver de
respondre de la veracitat de l’afirmació.
(4) Aquest “si n’hi ha” que, a la versió
original, quedava ben estrany, resulta providencial en la versió laica perquè
ens proporciona una oració condicional: no afirmem que hi hagi pastors a la
muntanya (abrigadets o no), sinó que, si n’hi ha, aquest pastors estan menjant.
(5) Connotacions sexuals, optatives.
Encara a mig
gener,
somnio primaveres,
i per fugir del fred,
la boira o el plugim,
recordo el blau del cel,
les ales juganeres
que hi dibuixaven càntics,
i l’aire tendre i prim.
somnio primaveres,
i per fugir del fred,
la boira o el plugim,
recordo el blau del cel,
les ales juganeres
que hi dibuixaven càntics,
i l’aire tendre i prim.
Sempre, sempre és de nit
i somnio el nou dia:
que ve l’alba, amb els dits
enjoiats de rosada
a il·luminar el meu món,
i que es desfan els núvols
que amaguen les muntanyes,
el sol i els horitzons.
Encara a ple hivern,
somnio primaveres
i treballo el meu hort.
Més enllà del temps mort
hi ha el temps de les cireres.
M. Dolors Navarro - Gener-2010
Brogit
Qui volarà de nit?
Qui cercarà el nou dia?
Qui trencarà el silenci
o apagarà el brogit?
Aquesta gent que crida
que sembla sorda i cega,
s’empassa la mentida
i no sap ni què diu.
Ha vestit de saviesa
una simple quimera,
exigeix primavera
a l’hivern i a l’estiu.
Rumiar? Massa feina.
Comprendre? Falten eines.
Tot ho veu blanc o negre,
i tot li sembla brut.
Però jutjar és molt fàcil
amb la llei de l’embut.
M. Dolors Navarro - febrer-2010
