divendres, 15 de gener del 2016

TENIM ACORD



A la Xarxa hi ha acudits de tots colors. Vull destacar un “havemus president”, amb fumarola inclosa, i aquell “Junts pels pèls”, que m’ha fet riure tota sola.
Personalment, havia mantingut l’esperança durant setmanes. Quan tothom s’enfadava amb la CUP o amb Artur Mas, jo esperava que, al capdavall, hi hauria acord. A partir del dia de reis, però, el meu optimisme anava passant de “hi haurà acord” a “farem noves eleccions i tirarem endavant”. I vet-ho aquí: quan ja tenia coll avall que aniríem a votar al març, tenim un final de pel·lícula: aconseguit al darrer moment, i millor que no podia imaginar. No només ha cedit un dels dos contendents: tots dos han fet el pas enrere (perdó, al costat), que, si en saben tant com sembla, els servirà per agafar embranzida, com també n’agafa el procés; per torna, tenim un pacte d’estabilitat parlamentària que evitarà que ens anem encallant a cada cent metres (o nusos). Espero que també rebrà impuls la legislació que activi l’economia i protegeixi qui més ho necessita.
Intento mantenir el cap fred. Sé que han primat interessos personals i de partit; que el camí és costerut i està ple de revolts; que, si són normals les desavinences en una parella, més inevitables són entre tantes persones, amb interessos i ideals diferents. Però la independència és un ideal comú, i el tren arrenca de bell nou.

No puc negar que estic contenta, molt contenta. Malgrat que procuro no emocionar-me gaire, se m’han omplert els ulls de llàgrimes en algun moment.