diumenge, 1 de maig del 2011

CATALUNYA

S’acosten les eleccions municipals. Els partits polítics hem començat a plantar la paradeta al centre de Mollet. Hi ha persones que passen indiferents; altres passegen i accepten les coses que oferim; n’hi ha que surten expressament a veure si regalem una flor, uns globus o caramels. De tant en tant, algú s’atura a fer-la petar i expressar les seves opinions.
Aquest cap de setmana, un home, vell sindicalista i activista d’esquerres convençut, em comentava que li semblava bé allò de “Catalunya és una nació”. Pels seus raonaments posteriors em va semblar que per a ell era només una frase bonica, però buida de contingut. Per descomptat, descartava la idea de la independència. Es sentia foraster: parlava sempre de “nosotros” quan es referia als espanyols contraposat a catalans. En un moment determinat, li vaig preguntar com és que, si feia tants anys que vivia a Catalunya, no parlava la nostra llengua. Em va dir que no la parlava perquè anys enrere, el president Jordi Pujol havia imposat el català per la força.
Em vaig guardar el pensament més àcid. Per una llei que no li havia agradat, rebutjava la llengua que portem al cor els seus conciutadans? Quin argument més pobre i quin poc amor a la terra que l’ha acollit tots aquests anys!
Li vaig respondre, només, que allò que deia no era cert; que, si realment algú hagués imposat el català, a Mollet no hi hauria tanta  gent que no el parla, gent que ni tant sols l’entén gaire bé. I parlo de persones que han viscut més anys aquí que al lloc on van néixer.
Això em preocupa. A quin país s’integraran els nous immigrants si a molts barris Catalunya és només un nom i resulta difícil trobar-hi algun rastre de sentiment, tarannà o identitat catalana? 
Si “Catalunya és una nació” té algun significat, si volem que els nouvinguts esdevinguin catalans, si volem una societat cohesionada, tenim molta feina a fer. No podem esperar que tot surti bé per art de màgia. No ens podem conformar que només facin la viuviu i, com a gran èxit, aprenguin català a l'escola.
A més, els futurs catalans necessitaran eines i ajut per arribar a ser-ho. No ho podem deixar tot en les seves mans. Nosaltres hem de fer la nostra part.